Títol : |
Quiet |
Tipus de document : |
text imprès |
Autors : |
Màrius Serra (1963-), Autor |
Editorial : |
Barcelona : Empúries |
Data de publicació : |
2008 |
Col·lecció : |
Narrativa núm. 333 |
Nombre de pàgines : |
148 p. |
ll. : |
il. |
Dimensions : |
23 cm |
ISBN/ISSN/DL : |
978-84-9787-342-0 |
Idioma : |
Català (cat) |
Matèries : |
Discapacitats
|
Paraules clau : |
Llullu |
Resum : |
Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. |
Permalink : |
http://cataleg.xarxabibliosocials.org/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=3 |
Quiet [text imprès] / Màrius Serra (1963-), Autor . - Barcelona : Empúries, 2008 . - 148 p. : il. ; 23 cm. - ( Narrativa; 333) . ISBN : 978-84-9787-342-0 Idioma : Català ( cat)
Matèries : |
Discapacitats
|
Paraules clau : |
Llullu |
Resum : |
Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. |
Permalink : |
http://cataleg.xarxabibliosocials.org/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=3 |
|  |