Resultat de la cerca
34 recerca de l'etiqueta '323.2 - alliberament nacional'
Refinar la cerca Générer le flux rss de la recherche
Lien permanent de la recherche Interrogar fonts externesPer l'alliberament nacional i de classe
Lire aussi...
Biblioteca Popular Llibre i Martell (Barcelona)
Projecte iniciat l'any 2008 per l'Octubre, Casal Independentista del Poblenou, amb l'objectiu de socialitzar el coneixement crític i afavorir la formació política. Fons documental d'proximadament 2.700 llibres sobre política, història, Llatinoamèrica, feminisme i alliberament nacional, entre d'altres, així com literatura en català i castellà. Recull de diaris i revistes com: Sapiens, La Directa, Illacrua, L'Accent i L'Avenç. Altres serveis: accés a Inernet, servei de barra i sala de lectura.
L'Octubre, Casal Independentista del Poble Nou
Badajoz, 86
08005 Barcelona
<M> Llacuna
Correu electrònic: llibreimartell@gmail.com
Lire la suite...Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (Berga)
Fons documental de més de de 7.500 llibres catalogats, sobre anarquisme, moviment obrer, pensament, etc. Més de 1.000 capçaleres de revistes llibertàries i anarcosindicalistes, sobretot des dels anys 70. Audiovisuals (150 treballs de ficció i documental de temàtica social, també enregistrament de xerrades i entrevistes). Documentació d'organitzacions llibertàries de la comarca (CNT exili, CNT, CGT, JJLL, Ateneus, etc.), cd's punks (2.000 aproximadament). Serveis: Sala de lectura i préstec per les sòcies. Llibreria. Assessoria laboral (CGT Berguedà al mateix local).
Plaça Europa 5 baixos
Tel. +34 640 932 405
Correu electrònic: cejeb@cejeb.org
Web: www.cejeb.org
Lire la suite...Fundació Salvador Seguí (Barcelona)
La Fundació Salvador Seguí (FSS) es va constituir el 1986 adoptant el nom de l'anarcosindicalista Salvador Seguí, "El noi del sucre", una de les figures més rellevants del moviment sindical i llibertari. Els seus objectius principals són la recuperació de la memòria històrica i la difusió i actualització de les idees llibertàries. El seu fons és el resultat de múltiples donacions d'antics militants de la CNT o del MLE, del moviment obrer antifranquista i de la tasca de recopilació dels seus membres, i està format per milers de llibres i capçaleres de revistes, centenars de cartells, així com molts dossiers de documentació d'arxiu, fotografies, grabacions d'àudio i vídeo, etc.
Constitució, 19 Can Batlló, bloc 2, local 8
08014 Barcelona
Tel. +34 649 282 350
Correu electrònic: fss.cat@fundacionssegui.org
Web: www.fundacionssegui.org
Twitter: @FundacioSegui
Facebook: @FSSCatalunya
Acció directa
7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.
El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona).
Per llegir més
