Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Associació Dones i Homes Lliures Pilar Molina Beneyto (València)

A la Iniciativa Dhalia s'està treballant en l'arxiu de Pilar Molina Beneyto (Bocairent 1949-València 2008), escriptora, fotògrafa, documentalista i investigadora de l'anarquisme, el feminisme i la cultura en general, que va participar activament en la CGT, la Fundació Salvador Seguí, en el grup i la revista de Dones Lliures i el seu programa a ràdio Klara, i en multitud d'activitats del moviment llibertari, antiracista, antimilitarista, ecologista, ... Va contribuir notablement a recopilar i difondre la memòria recent de les persones lluitadores incansables per la llibertat, testimoniatges que han de servir d'impuls per a seguir qüestionant qualsevol autoritarisme. Es disposa d'un espai per a consulta de documents, préstec de llibres i revistes i debats. L'arxiu-biblioteca, en procés de catalogació, està format per llibres, revistes, àudios, documentals (memòria oral) i documents sobre la vida d'Antonia Maymon, Lucía Sánchez Saornil, Manuel Monleón, Teresa Pla Meseguer "la Pastora", Sara Berenguer, la Federació de Dones Lliures... Es poden consultar 200 vídeo-entrevistes de Pilar Molina Beneyto a l'Arxiu històric de la Universitat de València. Inventari de l'arxiu (en construcció).

Camí Vell de Xirivella 

46920 Mislata, València

Correu electrònic: Lliures@gmail.com

Web: la-dahlia.org/

Pedagogia i anarquisme

La pedagogía en el anarquismo o pedagogía libertaria se refiere a una serie de planteamientos propuestos sobre pedagogía hecha por determinados sectores del anarquismo, representa usualmente la parte educacionista del mismo (partidaria de un cambio político y social evolucionario, en contradicción con el cambio brusco o revolucionario). Los puntos en común de estas propuestas se relacionan con conseguir un método de aprendizaje en el que la persona pueda desarrollar sus aptitudes libremente, sin autoridad impuesta.

Famosos pedagogos y escritores tales como Francisco Ferrer Guardia, Ricardo Mella y León Tolstói escribieron sobre este tema, poniendo en práctica diversas experiencias escolares como la Escuela Moderna de Barcelona a comienzos del siglo XX, La Ruche promovida por Sébastien Faure, la escuela racionalista de José Sánchez Rosa en Andalucía, o las escuelas para obreros de los ateneos populares anarcosindicalistas en la España del primer tercio del siglo XX (llamados ateneos libertarios). En los Estados Unidos surgió entre 1910 y 1960 un movimiento de escuelas modernas inspirado en la obra de Ferrer.

Tierra árida

Panait Istrati fou el que diuen un escriptor migrant. Nascut a Romania, d'origen grec i escrivint en francès (aprés de gran, entre molts altres idiomes), la seva vida va ser un viatge, un nomadisme, a través del món i de les més diverses feines, incloent el contraban. Forma part d'un realisme quasi surrealista. Decepcionat de la Revolució Russa, va adoptar una actitud bel·ligerant de denúncia que li va portar persecucions.
El llibre que ens ocupa, no dels més coneguts de l'autor, descriu magistralment esperits lliures en lluita contra les condicions esclavistes i contra el propi entorn, rebel·lia i sentit tràgic del destí humà a l?engròs amb un paisatge que, gairebé, és un altre protagonista.