Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Biblioteca CNT-AIT Cornellà de Llobregat

Adreça: c. Florida, 40 // 08940 Cornellà de Llobregat // <M> L5 Gavarra
Horari: de dilluns a divendres de 6 a 9 de la tarda.
Contacte: cntcornella_cnt@nodo50.org // www.cnt.es/cornella // tel: 933 755 853

Fons documental d?uns 2000 llibres, fanzines i revistes.

Biblioteca Llibertària CNT-València

La Biblioteca Libertaria de CNT-Valencia pretende ser un referente en la difusión y estudio de las ideas libertarias en la ciudad. Se trata de un espacio agradable donde se pueden encontrar todo tipo de libros de amplias temáticas en el ámbito histórico, sociológico, político y económico, relacionados con la cultura y el mundo libertario. Dispone de ejemplares únicos y antiguos muy difíciles de encontrar en otras bibliotecas, ya que han sido donados por la militancia de CNT a lo largo de muchos años. Algunos títulos solo están disponibles para consulta por su indudable valor.

C/ Progreso nº126 (Cabañal)
96 341 93 41
biblioteca@valencia.cnt.es
Lunes y miércoles de 18:00h a 21:00h
http://valencia.cnt.es/biblioteca

Acció directa

7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.

El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona). 
Per llegir més