Centre d'Estudis Llibertaris Josep Padilla (Terrassa)

 
El Centre d'Estudis Llibertaris Josep Padilla és essencialment una biblioteca autogestionada amb un fons divers (estudis sobre política, història, sociologia, cultura, feminismes, marxismes, moviments populars, maquis i resistents, crims del feixisme...  en els contextos català, espanyol i mundial), però en especial centrat en l'estudi del pensament i les activitats llibertàries, i en l'anàlisi politicoeconòmic de la realitat social des d'una perspectiva llibertària.

Té uns cinc milers de llibres i centenars de revistes, i, a més, posseeix una important col·lecció de publicacions antigues (cartells, fulls de ma, opuscles i quaderns... difícils de trobar), de llibres de text antics i de documents únics relacionats amb la lluita antifeixista de totes les èpoques (epistolaris, informes, comunicats...). També es poden trobar al nostre local alguns objectes relacionats amb la guerra civil espanyola.

El servei de biblioteca és exclusivament de consulta.

En ocasions, el Centre d'Estudis Llibertaris «Josep Padilla» també organitza xerrades, debats i presentacions de llibres sobre temàtiques llibertàries.

El Centre s'anomena Josep Padilla en memòria d'un incansable lluitador anarcosindicalista terrassenc: Josep Padilla Boloix (1909-1980).

Ateneu Enciclopèdic Popular - Centre de Documentació Històrica i Social (Barcelona)

L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1902 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap tipus de filiació política o ideològica. Clausurat per les tropes franquistes el gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Comtal, va ser legalitzat de nou el 1980. Actualment és un centre de documentació que forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya, al costat d'ateneus i centres culturals catalans de tot tipus. També està associat a la Fundació Antonio Machado de Cotlliure, participa en la Federació Internacional de Centres d'Estudis Llibertaris i Documentació (FICELD) i a la Xarxa de Biblioteques Socials. És el segon arxiu més gran del moviment obrer mundial després de l'IIHS d'Amsterdam. Més informació a la Viquipèdia.

Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Pedagogia i anarquisme

La pedagogía en el anarquismo o pedagogía libertaria se refiere a una serie de planteamientos propuestos sobre pedagogía hecha por determinados sectores del anarquismo, representa usualmente la parte educacionista del mismo (partidaria de un cambio político y social evolucionario, en contradicción con el cambio brusco o revolucionario). Los puntos en común de estas propuestas se relacionan con conseguir un método de aprendizaje en el que la persona pueda desarrollar sus aptitudes libremente, sin autoridad impuesta.

Famosos pedagogos y escritores tales como Francisco Ferrer Guardia, Ricardo Mella y León Tolstói escribieron sobre este tema, poniendo en práctica diversas experiencias escolares como la Escuela Moderna de Barcelona a comienzos del siglo XX, La Ruche promovida por Sébastien Faure, la escuela racionalista de José Sánchez Rosa en Andalucía, o las escuelas para obreros de los ateneos populares anarcosindicalistas en la España del primer tercio del siglo XX (llamados ateneos libertarios). En los Estados Unidos surgió entre 1910 y 1960 un movimiento de escuelas modernas inspirado en la obra de Ferrer.