Libros Que Nos Dejó 2015 (I) FBI

(FBI) Fascismo de Baja Intensidad. Antonio Méndez Rubio. La Vorágine, 2015

La sociedad de hoy, bajo el supuesto amparo de un supuesto protocolo democrático, se entrega a sus verdugos sin (poder o querer) ver que éstos preparan y ejecutan cotidianamente un gaseado letal y legal?. La hipótesis es radical, ?en la medida en que apunta hacia una crítica dimensional, fractal, de las condiciones que constituyen invisible e inconscientemente nuestra forma de vida?. Es lo que el autor, Antonio Méndez Rubio, califica de Fascismo de Baja Intensidad (FBI).

El libro es un recorrido ágil por las claves para analizar de forma compleja el entramado ideológico y práctico del fascismo global y social que no deja resquicios y que ya no precisa de las formas del fascismos clásico del siglo XX.

FBI, de Antonio Méndez Rubio es, además un recorrido por el pensamiento contemporáneo, incluye un análisis crítico de la comunicación de masas occidental y navega en textos claves para entender la sociedad fascista en la que estamos inmersas.

Entrevista a Antonio Méndez Rubio realizada por el equipo de comunicación de la CGT del País Valencià

Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Associació Dones i Homes Lliures Pilar Molina Beneyto (València)

A la Iniciativa Dhalia s'està treballant en l'arxiu de Pilar Molina Beneyto (Bocairent 1949-València 2008), escriptora, fotògrafa, documentalista i investigadora de l'anarquisme, el feminisme i la cultura en general, que va participar activament en la CGT, la Fundació Salvador Seguí, en el grup i la revista de Dones Lliures i el seu programa a ràdio Klara, i en multitud d'activitats del moviment llibertari, antiracista, antimilitarista, ecologista, ... Va contribuir notablement a recopilar i difondre la memòria recent de les persones lluitadores incansables per la llibertat, testimoniatges que han de servir d'impuls per a seguir qüestionant qualsevol autoritarisme. Es disposa d'un espai per a consulta de documents, préstec de llibres i revistes i debats. L'arxiu-biblioteca, en procés de catalogació, està format per llibres, revistes, àudios, documentals (memòria oral) i documents sobre la vida d'Antonia Maymon, Lucía Sánchez Saornil, Manuel Monleón, Teresa Pla Meseguer "la Pastora", Sara Berenguer, la Federació de Dones Lliures... Es poden consultar 200 vídeo-entrevistes de Pilar Molina Beneyto a l'Arxiu històric de la Universitat de València. Inventari de l'arxiu (en construcció).

Camí Vell de Xirivella 

46920 Mislata, València

Correu electrònic: Lliures@gmail.com

Web: la-dahlia.org/

Acció directa

7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.

El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona). 
Per llegir més