Acció directa

7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.

El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona). 
Per llegir més

Naix l'Espai de Lliure Aprenentatge El Punt

Al web de la Xarxa El Punt sustituirá l'anterior Centre de Estudios Marginales

Què és?               
    És un Centre de Formació i Documentació construït des de l?autoorganització social i comunitària en el que la comunitat resol les seues pròpies necessitats.

Quines són aquestes necessitats?
    Profunditzar en la difusió del coneixement, la cultura i la memòria com a eines necessàries per a una profunda transformació social.
    Construir una biblioteca (més videoteca, hemeroteca i folletoteca) de lectures políticament incorrectes i intelectualment estimulants per a totes les edats.
    Recopilar, catalogar i estudiar la memòria documental de les lluites i moviments socials antagonistes per a difondre-les en el present i el futur.
    Generar dinàmiques d?intercanvi de coneixements entre iguals que ens permeten fer una lectura crítica del món on vivim i que eixample les nostres alternatives en la presa de decisions.
    Reflexionar sobre altres formes possibles solidàries de relació entre nosaltres, estenent la pràctica política transformadora als espais íntims.

Cóm ho farem?
    Des de l?autogestió, posant en pràctica mecanismes d?autoorganizació, acció i democràcia directa. Els i les membres del projecte gestionem els nostres propis acords i prenem les decisions relatives al nostre funcionament i interessos, basant-nos en el consens i en l?esforç de comprensió i respecte de les posicions minoritàries.

ON ESTEM?
Som al carrer Garcilaso nº 11 de València, al bell mig del barri del Carme.
Obrim dilluns de 16 a 20h i dimarts de 18 a 21h.
elpunt.valencia@gmail.com
FB El Punt Espai de Lliure Aprenentatge

Agenda Llibertària 2017

L'Ateneu Columna Terra i Llibertat i el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs ja ha tret l’Agenda Llibertària de 2017. 

Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2017-2018, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.

Enguany l’agenda recull textos sobre la guerrilla llibertària aprofitant que el 2017 la Marxa-Homenatge als Maquis arriba a la seva vintena edició.

El preu final de venda al «públic», és a dir, a les persones individuals —siguin militants o no— és de 10€; així la venem nosaltres, independentment de la quantitat d’agendes demanades. El benefici va per finançar l’autogestió dels projectes del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat.

Però els col·lectius o distribuïdores que al seu torn venen l’agenda a persones individuals, tenen un 30% de descompte, és a dir, ens paguen 7 € per agenda, també independentment de la quantitat d’agendes demanades. Entenem que aquest 30% de benefici que guanyen les distribuïdores, es destinarà a un altre projecte autogestionari i col·lectiu. En definitiva, el què busquem és que els beneficis de l’agenda vagin sempre destinats a l’autofinançament dels projectes polítics, ja sigui el nostre o el de les persones que la compren per vendre-la; a la vegada, intentem evitar que, amb l’excusa política, es financin butxaques privades.

En breu la podreu comprar als llocs habituals; o ja podeu fer les comandes a: agenda@berguedallibertari.org.

Tierra árida

Panait Istrati fou el que diuen un escriptor migrant. Nascut a Romania, d'origen grec i escrivint en francès (aprés de gran, entre molts altres idiomes), la seva vida va ser un viatge, un nomadisme, a través del món i de les més diverses feines, incloent el contraban. Forma part d'un realisme quasi surrealista. Decepcionat de la Revolució Russa, va adoptar una actitud bel·ligerant de denúncia que li va portar persecucions.
El llibre que ens ocupa, no dels més coneguts de l'autor, descriu magistralment esperits lliures en lluita contra les condicions esclavistes i contra el propi entorn, rebel·lia i sentit tràgic del destí humà a l?engròs amb un paisatge que, gairebé, és un altre protagonista.