Tierra árida

Panait Istrati fou el que diuen un escriptor migrant. Nascut a Romania, d'origen grec i escrivint en francès (aprés de gran, entre molts altres idiomes), la seva vida va ser un viatge, un nomadisme, a través del món i de les més diverses feines, incloent el contraban. Forma part d'un realisme quasi surrealista. Decepcionat de la Revolució Russa, va adoptar una actitud bel·ligerant de denúncia que li va portar persecucions.
El llibre que ens ocupa, no dels més coneguts de l'autor, descriu magistralment esperits lliures en lluita contra les condicions esclavistes i contra el propi entorn, rebel·lia i sentit tràgic del destí humà a l?engròs amb un paisatge que, gairebé, és un altre protagonista.

Biblioteca Teresa Gisbert (Barcelona)

La Biblioteca Teresa Gisbert es troba a l'Ateneu La Flor de Maig, al barri de Poblenou. És una biblioteca autogestionada que busca difondre el pensament crític envers la societat i més concretament la tradició i l'ideari cooperativista del barri. Tracta el moviment obrer, feminisme, cooperativisme, etc. així com obres de caràcter més general i també revistes especialitzades (Papers de Sociologia, Mientras Tanto, ...).

Ateneu Popular La Flor de Maig 

Dr. Trueta, 195 

08005 Barcelona

Tel. +34 630 396 054
 

Acció directa

7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.

El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona). 
Per llegir més