Ateneu Enciclopèdic Popular - Centre de Documentació Històrica i Social (Barcelona)

L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1902 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap tipus de filiació política o ideològica. Clausurat per les tropes franquistes el gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Comtal, va ser legalitzat de nou el 1980. Actualment és un centre de documentació que forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya, al costat d'ateneus i centres culturals catalans de tot tipus. També està associat a la Fundació Antonio Machado de Cotlliure, participa en la Federació Internacional de Centres d'Estudis Llibertaris i Documentació (FICELD) i a la Xarxa de Biblioteques Socials. És el segon arxiu més gran del moviment obrer mundial després de l'IIHS d'Amsterdam. Més informació a la Viquipèdia.

El Punt Espai de Lliure Aprenentatge (València)

Centre de Formació i Documentació construït des de l'autoorganització social i comunitària amb els següents objectius: 
 
- Profunditzar en la difusió del coneixement, la cultura i la memòria com a eines per a una profunda transformació social.
- Construir una biblioteca i centre de documentació amb  gran diversitat de materials (llibres, vídeos, publicacions periòdiques, fanzines, fullets, cartells, adhesius, etc.) políticament incorrectes i intel·lectualment estimulants per a totes les edats.  
- Recopilar, catalogar i estudiar la memòria documental de les lluites i moviments socials antagonistes per a difondre-les en el present i el futur. 
- Generar dinàmiques d'intercanvi de coneixements entre iguals que ens permeten fer una lectura crítica del mon on vivim i que eixample les nostres alternatives en la presa de decisions. 
- Reflexionar sobre formes solidàries de relació entre nosaltres, estenent la pràctica política transformadora als espais íntims.
 

Garcilaso, 11 baix dreta, El Carme 

46003 València
 

Correu electrònic: elpunt.valencia@gmail.com
Twitter: @puntvalencia.org
Web: elpuntvalencia.org/
Facebook: @elpuntvalencia

Centre d'Estudis Llibertaris Josep Padilla (Terrassa)

 
El Centre d'Estudis Llibertaris Josep Padilla és essencialment una biblioteca autogestionada amb un fons divers (estudis sobre política, història, sociologia, cultura, feminismes, marxismes, moviments populars, maquis i resistents, crims del feixisme...  en els contextos català, espanyol i mundial), però en especial centrat en l'estudi del pensament i les activitats llibertàries, i en l'anàlisi politicoeconòmic de la realitat social des d'una perspectiva llibertària.

Té uns cinc milers de llibres i centenars de revistes, i, a més, posseeix una important col·lecció de publicacions antigues (cartells, fulls de ma, opuscles i quaderns... difícils de trobar), de llibres de text antics i de documents únics relacionats amb la lluita antifeixista de totes les èpoques (epistolaris, informes, comunicats...). També es poden trobar al nostre local alguns objectes relacionats amb la guerra civil espanyola.

El servei de biblioteca és exclusivament de consulta.

En ocasions, el Centre d'Estudis Llibertaris «Josep Padilla» també organitza xerrades, debats i presentacions de llibres sobre temàtiques llibertàries.

El Centre s'anomena Josep Padilla en memòria d'un incansable lluitador anarcosindicalista terrassenc: Josep Padilla Boloix (1909-1980).

Acció directa

7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.

El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona). 
Per llegir més