Resultat de la cerca
1 recerca de l'etiqueta 'francec gimeno, eliseu meifrèn, santiago rusiñol ramon casas, joan llimona, els quatre gats,lluís graner, gravat i ex-libris, joaquim mir, isidre nonell, anglada-camarasa,josep maria sert, picasso català, fotografia modernista'
Lire aussi...
El Senzill, guerra i presó d'un maqui
Lola de Bellesguard
Berga, juny de 2013
L'any 2008 el llibre del Joan Busquets: El Senzill, guerrilla i presó d'un maqui va publicar-se per primera vegada en català en una edició a cura del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga (CEJEB). Abans, el relat del Senzill s'havia fet públic en anglès i més tard en castellà, el 1998. El llibre del Joan és un tros de memòria, de la nostra memòria més crua, un dels pocs testimonis vius d'unes lluites que avui ens semblen, malauradament, de ciència ficció.
Casas Viejas 10-12 enero 1933
Entre un 10 y un 12 de enero de 1933 tuvieron lugar los conocidos como sucesos de Casas Viejas, en el pueblo del mismo nombre de la provincia de Cádiz.
Omitimos un resumen de los hechos, facilmente localizable (en, por ejemplo, Sucesos de Casas Viejas) y os invitamos a sumergiros en la historia con más detalle a través de los libros que disponemos en la Xarxa de Biblioteques Socials
Bibliografía sobre los sucesos de Casas Viejas
Historia y leyenda de Casas Viejas. Gerard Brey. Zero ZYX, 1976
La tragedia de Casas Viejas, 1933. Quince crónicas de guerra, septiembre de 1936. Eduardo de Guzmán. VOSA, 2007
¿A la toma del poder?. HOAC, 1969
Otros libros sobre el tema que adquirimos en breve:
Los anarquistas de Casas Viejas. Jerome Mintz. Diputación de Granada, 2006
Casas Viejas. Ramón J. Sender. Prensas Universitarias de Zaragoza, 2004
El caso Casas Viejas: crónica de una insidia (1933-1936). Tano Ramos. Tusquets, 2012
Los sucesos de Casas Viejas en la historia, la literatura y la prensa (1933-2008). Gerard Brey. Diputación de Cádiz, 2010
Casas Viejas: del crimen a la esperanza. José Luis Gutiérrez Molina. Almuzara, 2008
Lire la suite...
Acció directa
7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.
El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona).
Per llegir més
L'etern descontent
Edició conjunta del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga i el Col·lectiu A les Trinxeres de Ponent dins la col·lecció re-cordis del Centre d'Estudis. Un apassionant llibre de memòries del militant llibertari Joan Català un dels principals guies de muntanya del Grup Ponzan durant la Segona Guerra Mundial, un fuguista de primera i un apassionat de la llibertat.
