Resultat de la cerca
2 recerca de l'etiqueta 'generalitat de catalunya'
Refinar la cerca Générer le flux rss de la recherche
Lien permanent de la recherche Interrogar fonts externesJoan Comorera torna a casa
Lire aussi...
Biblioteca Popular Jerónimo Casasola (Viladecans)
La Biblioteca Popular Jerónimo Casasola està integrada a l'Ateneu Llibertari de Viladecans que forma part del CSO Els Timbres. Neix amb l'objectiu de difondre el pensament crític, despertar conscències, promoure espais de diàleg i d'interacció de les idees en les que creiem. Pensem que aquesta és una feina important que ens fa enriquir individualment i col·lectivament com a societat. Roman activa des de 2018.
Avinguda de la Generalitat, 27
08840 Viladecans
Correu electrònic: bibliojeronimo@mailfence.com
Maquis
Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
"Maquis" és una paraula d'origen francès que prové, al seu torn, del mot cors macchia que significa bosc atapeït o vegetació espessa, car fa referència a una forma de vegetació típicament mediterrània que es pot trobar a Còrsega.
A França, els maquis primer van ser els grups de la resistència francesa que, amagats a les regions poc poblades, boscos o muntanyes, van lluitar contra l'ocupació alemanya d'aquest país durant la Segona Guerra Mundial.
Per extensió, i atenent a aquest significat de resistència contra els feixistes, el terme maquis va designar en català també les guerrilles que van operar en territori espanyol contra el franquisme a la Guerra civil i la postguerra.
El Senzill, guerra i presó d'un maqui
Lola de Bellesguard
Berga, juny de 2013
L'any 2008 el llibre del Joan Busquets: El Senzill, guerrilla i presó d'un maqui va publicar-se per primera vegada en català en una edició a cura del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga (CEJEB). Abans, el relat del Senzill s'havia fet públic en anglès i més tard en castellà, el 1998. El llibre del Joan és un tros de memòria, de la nostra memòria més crua, un dels pocs testimonis vius d'unes lluites que avui ens semblen, malauradament, de ciència ficció.
Acció directa
7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.
El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona).
Per llegir més
