Tierra árida

Panait Istrati fou el que diuen un escriptor migrant. Nascut a Romania, d'origen grec i escrivint en francès (aprés de gran, entre molts altres idiomes), la seva vida va ser un viatge, un nomadisme, a través del món i de les més diverses feines, incloent el contraban. Forma part d'un realisme quasi surrealista. Decepcionat de la Revolució Russa, va adoptar una actitud bel·ligerant de denúncia que li va portar persecucions.
El llibre que ens ocupa, no dels més coneguts de l'autor, descriu magistralment esperits lliures en lluita contra les condicions esclavistes i contra el propi entorn, rebel·lia i sentit tràgic del destí humà a l?engròs amb un paisatge que, gairebé, és un altre protagonista.

Biblioteca Popular Llibre i Martell (Barcelona)

Projecte iniciat l'any 2008 per l'Octubre, Casal Independentista del Poblenou, amb l'objectiu de socialitzar el coneixement crític i afavorir la formació política. Fons documental d'proximadament 2.700 llibres sobre política, història, Llatinoamèrica, feminisme i alliberament nacional, entre d'altres, així com literatura en català i castellà. Recull de diaris i revistes com: Sapiens, La Directa, Illacrua, L'Accent i L'Avenç. Altres serveis: accés a Inernet, servei de barra i sala de lectura.

L'Octubre, Casal Independentista del Poble Nou

Badajoz, 86

08005 Barcelona 

<M> Llacuna

Correu electrònic: llibreimartell@gmail.com

Web: www.octubrecasal.cat/

Acció directa

7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.

El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona). 
Per llegir més