Acció directa

7 de novembre de 1893, una bomba al Liceu.
Acció directa i les seues consequencies a l'anarquisme.

El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona). 
Per llegir més

Tierra árida

Panait Istrati fou el que diuen un escriptor migrant. Nascut a Romania, d'origen grec i escrivint en francès (aprés de gran, entre molts altres idiomes), la seva vida va ser un viatge, un nomadisme, a través del món i de les més diverses feines, incloent el contraban. Forma part d'un realisme quasi surrealista. Decepcionat de la Revolució Russa, va adoptar una actitud bel·ligerant de denúncia que li va portar persecucions.
El llibre que ens ocupa, no dels més coneguts de l'autor, descriu magistralment esperits lliures en lluita contra les condicions esclavistes i contra el propi entorn, rebel·lia i sentit tràgic del destí humà a l?engròs amb un paisatge que, gairebé, és un altre protagonista.

Ateneu Libertari del Palomar (Sant Andreu de Palomar)

La biblioteca de l'Ateneu és una biblioteca especialitzada en moviments socials i editorials alternatives que va néixer al Centre Social Okupat El Palomar l'any 1997 i ha passat per diferents espais autogestionats, com el CSO La Galia, El Brot, CSO La Revoltosa, fins arribar a l'Ateneu Llibertari del Palomar. No només trobaràs llibres també tenim una gran Fanzinoteca de multituts de temes.

A més, disposa d'un Arxiu Històric dels moviments socials on trobaràs la història, cartells, díptics i altres materials relacionats amb lluites com la insubmissió, l'okupació, lluites veïnals... a més de col·leccions de revistes.

Carrer Pare Secchi, 11
08030 Barcelona


Correu electrònic: bibliollibertariadelpalomar@gmail.com

Ateneu Enciclopèdic Popular - Centre de Documentació Històrica i Social (Barcelona)

L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1902 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap tipus de filiació política o ideològica. Clausurat per les tropes franquistes el gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Comtal, va ser legalitzat de nou el 1980. Actualment és un centre de documentació que forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya, al costat d'ateneus i centres culturals catalans de tot tipus. També està associat a la Fundació Antonio Machado de Cotlliure, participa en la Federació Internacional de Centres d'Estudis Llibertaris i Documentació (FICELD) i a la Xarxa de Biblioteques Socials. És el segon arxiu més gran del moviment obrer mundial després de l'IIHS d'Amsterdam. Més informació a la Viquipèdia.